Esquerdes a les façanes: tipus, causes, quan són perilloses i com reparar-les
Les esquerdes a les façanes són un dels defectes més visibles d’un edifici i, també, dels que generen més dubtes. La majoria no són greus: moltes són fissures del revestiment provocades pel pas del temps o pels canvis de temperatura. Però algunes avisen d’un problema a l’estructura i d’altres obren la porta a l’aigua, que acaba malmetent el mur des de dins.
La clau és saber distingir-les. En aquesta guia expliquem com diferenciar una fissura d’una esquerda, què indica cada tipus segons la seva forma, per què apareixen, com saber si una esquerda s’està movent i quina reparació necessita cada cas.
Fissura, esquerda o fractura: com diferenciar-les
En el llenguatge del carrer s’utilitzen com a sinònims, però tècnicament no són el mateix. La diferència principal rau en l’amplada de l’obertura i en la seva profunditat, és a dir, en si afecta només la capa superficial o tot el gruix de l’element. Com a orientació general:
- Microfissura: obertura inferior a unes dècimes de mil·límetre. Gairebé no es veu a simple vista i sol afectar només la pintura o l’arrebossat.
- Fissura: obertura de fins a aproximadament 1 mm. Normalment és superficial i afecta el revestiment.
- Esquerda: obertura superior a 1 mm, més profunda i que pot travessar el mur o l’element en tot el seu gruix.
- Fractura o trencament: separació clara del material, amb desplaçament entre les dues vores.
Aquests límits són orientatius: no hi ha un criteri únic, i segons la font la frontera entre fissura i esquerda se situa entre 0,5 i 1,5 mm. Per això l’amplada, per si sola, no determina la gravetat.
Hi ha un criteri que importa encara més: si l’esquerda està activa o estabilitzada. Una esquerda estabilitzada es va formar en el seu moment, per exemple per la retracció del morter o un assentament ja acabat, i no s’ha tornat a moure. Normalment n’hi ha prou amb reparar-la i protegir la façana.
Una esquerda activa, també anomenada viva o dinàmica, continua obrint-se o s’obre i es tanca amb els canvis de temperatura. Si se segella sense més, torna a aparèixer, perquè la causa que la provoca continua actuant. Saber en quin dels dos casos et trobes és el que separa una reparació senzilla d’una que exigeix buscar l’origen del problema.
Tipus d’esquerdes a les façanes segons la seva forma i ubicació
La forma d’una esquerda i el lloc on apareix donen moltes pistes sobre el seu origen. Els tècnics les llegeixen gairebé com un llenguatge: una esquerda vertical al costat d’una cantonada no explica el mateix que una de diagonal que neix a la vora d’una finestra. No substitueix un diagnòstic, però ajuda a saber què cal vigilar i amb quina urgència.
Què indica cada forma d’esquerda: taula resum
Aquesta taula recull els patrons més habituals en façanes d’edificis residencials, amb la seva causa més probable i una gravetat orientativa:
| Forma de l’esquerda | Causa més probable | Gravetat orientativa | Qui l’ha de valorar |
|---|---|---|---|
| Verticals, rectes i fines | Dilatacions tèrmiques, retracció o manca de juntes de moviment | Baixa o mitjana | Tècnic si es repeteixen o s’obren |
| Horitzontals a l’altura dels forjats | Moviments dels forjats, dilatació de l’estructura o empenta de l’obra de fàbrica | Mitjana | Tècnic |
| Diagonals o en escala seguint les juntes del maó | Assentaments diferencials del terreny o de la fonamentació | Alta | Tècnic amb urgència |
| A les cantonades de finestres i portes (llindes i ampits) | Concentració de tensions, llindes deformades o assentaments | Mitjana o alta | Tècnic |
| En mapa o clivellat del revestiment | Retracció de l’arrebossat o de la pintura, envelliment | Baixa | Manteniment de la façana |
| Rectes seguint el traçat de les armadures | Corrosió de l’acer en elements de formigó | Alta | Tècnic amb urgència |
Una gravetat baixa no vol dir que s’hagi d’ignorar. Fins i tot una fissura superficial deixa entrar l’aigua i, amb els anys, pot acabar afectant el suport.
Esquerdes que segueixen el traçat de les armadures
Aquest tipus mereix una atenció especial perquè és dels més freqüents en edificis dels anys 50 a 80 i dels menys coneguts. Apareix en cantells de forjat, balcons, bigues i pilars de formigó armat, i es reconeix perquè l’esquerda és recta i paral·lela a la vora de l’element, just on hi ha l’acer.
El seu origen és la corrosió de les armadures. Quan l’acer s’oxida, l’òxid ocupa més volum que el metall original, empeny el formigó des de dins i el fissura. Sovint l’esquerda va acompanyada de taques d’òxid o de trossos de formigó que es desprenen.
La causa més habitual d’aquesta corrosió és la carbonatació del formigó, tot i que en alguns edificis pot estar relacionada amb altres patologies com l’aluminosi. En tots dos casos, no és un problema que es resolgui segellant l’esquerda.
Per què apareixen esquerdes a les façanes: causes més habituals
Una façana està sotmesa a moviments constants, encara que no es vegin. El sol l’escalfa, la pluja la mulla, l’edifici s’assenta i els materials envelleixen. Les esquerdes apareixen quan aquests moviments superen el que el revestiment o el mur poden absorbir. Aquestes són les causes més freqüents:
- Dilatacions tèrmiques i retracció dels materials. Els materials es dilaten amb la calor i es contrauen amb el fred. En façanes llargues sense juntes de moviment, o exposades a molt de sol, aquests cicles acaben fissurant el revestiment. El morter i el formigó també minven en assecar-se, cosa que es coneix com a retracció.
- Assentaments del terreny i moviments de l’estructura. Si una part de l’edifici baixa més que una altra, per exemple per canvis d’humitat al terreny, obres properes o una fonamentació insuficient, la façana es deforma i s’esquerda. Són les esquerdes diagonals o en escala, i les que mereixen més atenció.
- Corrosió d’armadures en elements de formigó. L’òxid de l’acer infla el formigó i el trenca des de dins, sobretot en balcons, cornises i cantells de forjat.
- Humitat, cicles de glaç-desglaç i envelliment del revestiment. L’aigua que penetra en el material l’afebleix, arrossega sals i, en zones fredes, en glaçar-se dins dels porus, augmenta de volum i el disgrega. Amb els anys, els arrebossats perden adherència i elasticitat.
- Trobades entre materials diferents i absència de juntes. On s’uneixen materials que es mouen de manera diferent, com el maó amb el formigó d’un pilar o d’un forjat, es concentren les tensions. Si no hi ha una junta que absorbeixi aquest moviment, el revestiment es trenca just en aquesta línia.
Sovint coincideixen diverses causes alhora. Una fissura tèrmica deixa entrar l’aigua, l’aigua accelera la corrosió o el deteriorament del suport, i l’esquerda creix. Per això convé no deixar-les sense vigilar.
Quan una esquerda a la façana és perillosa
Una esquerda és perillosa quan indica un moviment de l’estructura, quan pot provocar la caiguda de material o quan deixa entrar l’aigua de manera continuada. Hi ha senyals que permeten detectar-ho a simple vista i un mètode senzill per comprovar si l’esquerda continua movent-se.
Senyals d’alarma i riscos de no actuar
Convé demanar una valoració tècnica sense esperar si observes algun d’aquests senyals:
- L’esquerda s’eixampla o s’allarga amb el pas de les setmanes.
- Les dues vores no estan al mateix nivell: una sobresurt respecte de l’altra, senyal que el mur s’ha desplaçat.
- És diagonal o en escala, o neix a les cantonades de finestres i portes.
- Portes i finestres comencen a fregar o no tanquen bé, perquè les seves obertures s’estan deformant.
- Hi ha material solt, bombat o que sona buit en picar-hi.
- Apareixen taques d’òxid o trossos de formigó despresos al costat de l’esquerda.
- Es repeteix en diversos pisos o en la mateixa posició en diferents parts de la façana.
No actuar a temps comporta tres riscos principals. El primer és el despreniment de material sobre la via pública, amb la responsabilitat que això suposa per a la comunitat de propietaris. El segon és que el dany estructural avanci i la reparació acabi sent molt més complexa i cara.
El tercer, i el més freqüent, és l’entrada d’aigua. Les esquerdes són la principal via per on la pluja penetra en una façana: humitegen el mur, deterioren el revestiment i acaben provocant taques i floridura a l’interior dels habitatges. Ho expliquem en detall a la nostra guia sobre la humitat a les façanes.
Com saber si una esquerda s’està movent: testimonis i fissuròmetre
Saber si una esquerda està activa és la pregunta més important, i per respondre-la no n’hi ha prou de mirar-la una vegada: cal observar com evoluciona durant setmanes o mesos. Per fer-ho, s’utilitzen dos mètodes.
El més clàssic és el testimoni de guix: una petita franja de guix o morter que es col·loca travessant l’esquerda, ben adherida a les dues vores, amb la data anotada. El guix és rígid, de manera que si l’esquerda s’obre, el testimoni es trenca. Si passen els mesos i continua intacte, l’esquerda probablement està estabilitzada. També s’utilitzen testimonis de vidre, amb el mateix principi.
El mètode més precís és el fissuròmetre: dues plaques transparents superposades, una fixada a cada costat de l’esquerda, amb una escala mil·limetrada. Si l’esquerda es mou, les plaques es desplacen entre si i l’escala indica quant, en horitzontal i en vertical. També hi ha regles graduats per mesurar l’amplada de manera puntual i fissuròmetres digitals que registren les dades de manera contínua.
Si vols fer un seguiment bàsic pel teu compte, mesura l’amplada de l’esquerda amb un regle, marca’n els extrems amb un llapis, anota la data i fes una foto amb una referència de mida. Si al cap d’unes setmanes ha crescut, avisa un tècnic. Tingues en compte que moltes esquerdes s’obren una mica a l’hivern i es tanquen a l’estiu per la temperatura: el que preocupa és que creixin de manera sostinguda.
Què cal fer si apareixen esquerdes a la façana del teu edifici
Si has detectat esquerdes a la façana, aquests són els passos recomanables, en aquest ordre:
- Documenta l’esquerda. Fes fotos amb una referència de mida, com un regle o una moneda, mesura’n l’amplada i anota la data i la seva ubicació exacta.
- No la tapis abans de saber què és. Omplir-la o pintar-hi a sobre esborra la informació que un tècnic necessita per diagnosticar-la i, si està activa, es tornarà a obrir.
- Vigila’n l’evolució durant unes setmanes, amb marques o testimonis, per saber si continua movent-se.
- Si vius en una comunitat, avisa l’administrador de finques. La façana és un element comú i la decisió de reparar-la correspon a la comunitat.
- Demana una valoració tècnica si l’esquerda presenta algun dels senyals d’alarma o si tens dubtes sobre el seu origen.
Es pot reparar una esquerda de façana un mateix? Només en un cas: quan es tracta d’una fissura fina, estabilitzada, que afecta únicament el revestiment i és en una zona accessible sense treballar en altura, com un mur de jardí o la planta baixa d’un habitatge unifamiliar. En aquest cas, una massilla elàstica per a exteriors i una pintura transpirable poden ser suficients.
En qualsevol altre cas, com ara esquerdes amples, actives, en elements de formigó o en façanes d’edificis plurifamiliars, la reparació necessita un diagnòstic i, normalment, treballs en altura que han de fer professionals.
Com es reparen les esquerdes a les façanes segons el seu origen
No hi ha cap producte que serveixi per a totes les esquerdes. La reparació depèn de si l’esquerda està estabilitzada o activa, de què l’ha provocada i del material on apareix. Aquestes són les solucions més habituals per a cada cas.
Fissures superficials i esquerdes estabilitzades
Quan l’esquerda ja no es mou i no té un origen estructural, la reparació consisteix a tancar-la bé i protegir la façana perquè no hi entri aigua. El procés habitual és:
- Obrir l’esquerda lleugerament en forma de V per eliminar el material solt i crear una superfície d’adherència.
- Netejar-la de pols i restes.
- Omplir-la amb un morter de reparació compatible amb el suport o, en fissures fines, amb una massilla elàstica per a exteriors.
- Reforçar la zona amb una malla de fibra de vidre embeguda en el revestiment si la fissura és llarga o es repeteix.
- Aplicar un acabat transpirable i, si la façana està molt fissurada, un revestiment elàstic que acompanyi els petits moviments.
Quan una esquerda estabilitzada travessa el mur, pot caldre cosir-la amb grapes o varetes metàl·liques ancorades a tots dos costats abans d’omplir-la, per tornar-li la continuïtat.
Esquerdes actives o d’origen estructural
Una esquerda activa no es repara segellant-la: si la causa continua actuant, el mur es tornarà a trencar, normalment al costat de la reparació. Primer cal identificar i corregir l’origen, ja sigui un assentament de la fonamentació, un forjat que es deforma o un element que ha perdut capacitat portant.
Això pot requerir un estudi estructural i actuacions com el recalçament de la fonamentació o el reforç dels elements afectats. Només quan el moviment s’ha aturat es reparen l’esquerda i el revestiment. A Rehabilitem abordem aquestes intervencions a través del nostre servei de reforços estructurals.
Esquerdes per corrosió d’armadures
Si l’esquerda segueix el traçat de l’acer en un balcó, una cornisa o un cantell de forjat, segellar-la no serveix de res: la corrosió continua per sota. La reparació correcta segueix aquests passos:
- Sanejar el formigó malmès fins a deixar les armadures al descobert.
- Netejar l’òxid de l’acer.
- Aplicar un tractament passivant que el torni a protegir.
- Reconstruir el recobriment amb un morter de reparació estructural.
És una de les intervencions més habituals en edificis de Barcelona de mitjan segle XX, especialment en la rehabilitació de balcons.
Per què una esquerda reparada torna a aparèixer
Quan una esquerda reapareix al cap d’uns mesos, gairebé sempre és per un d’aquests motius:
- Es va segellar una esquerda activa amb un material rígid, que no pot acompanyar el moviment i es torna a trencar.
- No es va tractar la causa: l’assentament, la corrosió o l’entrada d’aigua continuen actuant.
- Falten juntes de moviment en una façana llarga, i les tensions es tornen a concentrar en el mateix punt.
- Només es va reparar el revestiment, sense arribar al suport malmès que hi ha a sota.
La millor prevenció és un manteniment periòdic de la façana, amb revisió de juntes, remats i revestiment cada pocs anys, i actuar tan bon punt apareixen les primeres fissures, quan la reparació encara és senzilla.
Quant costa reparar esquerdes en una façana
El cost de reparar esquerdes en una façana varia molt segons el cas, perquè no és el mateix segellar unes fissures del revestiment que reparar balcons amb armadures corroïdes o intervenir en la fonamentació. Els factors que més influeixen en el pressupost són:
- El tipus d’esquerda i la seva causa: superficial, estabilitzada, activa o per corrosió.
- L’extensió de la zona afectada.
- L’accessibilitat: la necessitat de bastida o la possibilitat de treballar amb tècniques verticals.
- L’estat del revestiment: si n’hi ha prou amb una reparació localitzada o convé renovar-lo sencer.
- El diagnòstic previ i, en esquerdes estructurals, l’estudi i el projecte tècnic.
Com a referència, la reparació d’esquerdes, juntes i revestiment en zones localitzades se sol situar entre 60 i 120 €/m², als quals cal afegir els mitjans auxiliars. Les esquerdes d’origen estructural no es poden pressupostar sense un diagnòstic, perquè el seu cost depèn completament de la causa. Per això, en façanes d’edificis, el preu real només es pot fixar després d’una inspecció tècnica.
Esquerdes a la façana, ITE i comunitat de propietaris
Les esquerdes són una de les deficiències que apareixen més sovint en la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE). El tècnic no les valora per la seva mida, sinó pel que indiquen: les fissures del revestiment se solen recollir com a deficiències lleus o importants, que es resolen amb manteniment. En canvi, les esquerdes d’origen estructural, les que acompanyen armadures corroïdes o les que poden provocar despreniments sobre el carrer es poden qualificar de greus o molt greus, amb terminis de reparació més curts i, de vegades, mesures de seguretat immediates. Si el teu edifici ha rebut un informe amb deficiències, al nostre article sobre la ITE desfavorable expliquem què implica i com obtenir el certificat d’aptitud.
Pel que fa a qui paga, la façana és un element comú de l’edifici, de manera que, per norma general, la seva reparació correspon a la comunitat de propietaris i es reparteix segons les quotes de participació. Hi ha matisos: si l’esquerda l’ha causada un element privatiu, com una terrassa d’ús exclusiu amb la impermeabilització deteriorada o una obra en un habitatge, la responsabilitat pot recaure en aquest propietari. També convé revisar la pòlissa de l’assegurança de la comunitat, que en alguns casos cobreix els danys derivats, tot i que poques vegades la reparació d’un deteriorament pel pas del temps. Davant de qualsevol dubte, el millor és consultar-ho amb l’administrador de finques.
Quan cal recórrer a un especialista: diagnòstic i reparació amb Rehabilitem
Si l’esquerda presenta algun senyal d’alarma, si no saps si està activa o si ja hi ha començat a entrar aigua, és el moment de comptar amb un especialista. Una esquerda ben diagnosticada es repara una sola vegada; una de mal diagnosticada es repara diverses vegades.
Com treballa Rehabilitem davant d’una façana amb esquerdes
A Rehabilitem comencem sempre pel diagnòstic. Inspeccionem la façana, classifiquem les esquerdes per forma, amplada i ubicació, i comprovem si estan actives abans de proposar cap solució. Si hi ha indicis d’un problema estructural o de corrosió d’armadures, l’estudiem a fons abans d’intervenir.
A partir d’aquí definim la reparació adequada: des del segellat de fissures i la protecció del revestiment fins a la reparació d’elements de formigó o el reforç de l’estructura. I com que la majoria d’esquerdes acaben deixant passar l’aigua, revisem també si ja ha malmès el mur. En aquest cas, ho resolem dins de la mateixa intervenció amb el nostre servei de tractament d’humitats en façanes.
Per què triar Rehabilitem per reparar esquerdes al teu edifici a Barcelona
Estem especialitzats en la rehabilitació de façanes i edificis a Barcelona i coneixem bé les patologies del parc edificat de la ciutat, especialment les dels edificis construïts entre els anys 50 i 80. Treballem amb comunitats de propietaris i administradors de finques, ens encarreguem del diagnòstic, els permisos i l’execució, i plantegem reparacions pensades per durar.
Si has detectat esquerdes a la façana del teu edifici, sol·licita una valoració tècnica i t’ajudarem a saber si són preocupants i com resoldre-les.