Reforços estructurals

Rehabilitació de balcons i tribunes, afectacions en pilars i armadures, diagnòstic i tractament de patologies del formigó (aluminosis, carbonatació o pirites), patologies dels forjats (enfonsaments, fletxes, efectes tèrmics). Si el teu edifici presenta esquerdes, enfonsaments, deformacions o necessites reforçar-lo per canvi d’ús o normativa, a REHABILITEM som aquí per a ajudar-te.

Sol·licitar pressupost
rehabilitem.com Refuerzo estructura Rehabilitem

Tot el que necessites saber sobre reforços estructurals

Què és un reforç estructural?

És una intervenció tècnica sobre una edificació existent per a millorar la seva capacitat de càrrega, corregir danys o adaptar-la a noves exigències d’ús, seguretat o normativa. S’aplica en elements com a bigues, pilars, forjats, fonamentacions, murs i cobertes.

Quan es necessita un reforç estructural?

  1. Esquerdes o deformacions visibles.
  2. Assentaments diferencials.
  3. Canvi d’ús o augment de càrregues (ex. convertir un local en habitatge).
  4. Normatives sísmiques o tècniques més exigents.
  5. Errors de disseny o mala execució original.
  6. Patologies estructurals (corrosió, *aluminosis, carbonatació…).
  7. Ampliacions o reformes que afecten murs de càrrega

Com es diagnostica?

Abans d’intervenir, es realitza un diagnòstic tècnic per part d’un enginyer o arquitecte que inclou:

  • Inspecció visual.
  • Tastos o sondejos.
  • Assajos de resistència, humitat, carbonatació, etc..
  • Modelatge estructural.
  • Informe d’avaluació

Tipus de reforços estructurals

  • Reforços en pilars i bigues:
    • Encamisat amb formigó armat.
    • Reforç amb perfils metàl·lics.
    • FRP (fibra de carboni o vidre) adherida.
    • Augment de secció amb resines epoxi estructurals.
  • Reforç de forjats:
    • Substitució de biguetes o entrebigat.
    • Forjats colaborants (acer + formigó).
    • Reforç inferior amb acer o *FRP.
    • Suports addicionals o reforç transversal.
  • Reforç de fonamentacions:
    • Micropilots.
    • Lloses de repartiment.
    • Bigues centradores.
    • Injeccions de resina per a consolidar el terreny.
  • Reforç de murs portants:
    • Malles metàl·liques + morter projectat.
    • Cosit estructural amb varetes.
    • Reforç amb elements verticals nous
      Rejuntada i reforç intern en murs de fàbrica.
  • Sistemes especials:
    • Postensat o pretesat extern.
    • Ancoratges químics o perns passants.
    • Reforç de nusos i connexions en estructures metàl·liques

Patologies Estructurals

Patologies del formigó.

Fissuració i esquerdes

Causes:

  • Retracció plàstica o hidràulica durant el curat.
  • Assentaments o moviments estructurals.
  • Càrregues excessives o mal distribuïdes.
  • Canvis tèrmics.

Reparació:

  • Segellat amb resines epoxi o poliuretà (si són estructurals).
  • Cosit amb grapes metàl·liques o de fibra de carboni.
  • Control de juntes de dilatació o reforç estructural si hi ha sobrecàrrega.

Despreniment del recobriment (spalling)

Causes:

  • Corrosió d’armadures que provoca l’expansió i trencament del formigó.
  • Congelació i descongelació de l’aigua dins del porus del formigó.
  • Impactes o vibracions.

Reparació:

  • Picar i netejar el formigó danyat.
  • Neteja i passivació de l’armadura.
  • Reconstrucció amb morter estructural de reparació.

Corrosió d’armadures

Causes:

  • Entrada de clorurs (ambient marí o piscines).
  • Carbonatació del formigó per contacte prolongat amb CO₂.
  • Alta porositat o poca cobertura de l’acer.

Reparació:

  • Eliminar el formigó afectat.
  • Aplicar pasivador a l’acer.
  • Emplenar amb morter reparador amb inhibidors de corrosió.
  • A vegades es reforça amb FRP (fibres de carboni) si hi ha pèrdua de secció.

Carbonatació del formigó

Causes:

Reacció entre el CO₂ de l’aire i l’hidròxid càlcic del formigó → baixa el pH i s’activa la corrosió de l’acer.

Reparació:

  • Retirada del formigó carbonatat.
  • Aplicació de morter amb alt contingut d’àlcalis.
  • Ús de recobriments protectors (pintures, vernissos impermeables).

Reacció àlcali-sílice (AAR)

Causes:

Reacció química entre àlcalis del ciment i uns certs agregats silicis → genera gels expansius que *fisuran el formigó.

Reparació:

  • Difícil de reparar una vegada activa. Requereix:
    • Retirada parcial o total del formigó afectat.
    • Ús d’agregats no reactius i ciments amb baix contingut en àlcalis en futures intervencions

Exsudació o eflorescències

Causes:

  • Sortida d’aigua amb sals minerals dissoltes a la superfície del formigó.
  • Pot ser per humitat ascendent o filtracions.

Reparació:

  • Eliminar les sals (raspallat, doll d’aigua o productes específics).
  • Segellar superfícies i controlar la humitat.

Atac químic (sulfats, àcids, etc.)

Causes:

  • Ambients industrials, sòls agressius, aigües residuals, etc.
  • Provoquen dissolució del ciment o expansió de productes secundaris.

Reparació:

  • Substitució del formigó deteriorat.
  • Ús de formigons resistents a sulfats o amb additius especials.
  • Protecció superficial amb resines epoxi o membranes.
Aluminosis, la malaltia del formigó.

rehabilitem.com Aluminosis Rehabilitem¿Què és la aluminosis?

És la deterioració progressiva del formigó armat fet amb ciment aluminós, a causa d’una reacció química anomenada “conversió”. Aquesta reacció redueix dràsticament la resistència mecànica del formigó amb el temps, especialment en ambients humits i càlids.

 ¿Què ocorre exactament?

El ciment aluminós va ser molt usat a Espanya entre els anys 1950 i 1970. Aquest tipus de ciment sofreix una transformació interna en presència d’humitat i temperatura (conversió), provocant:

  • Reducció de la resistència del formigó.
  • Major porositat.
  • Risc de col·lapse estructural, especialment si no es va dimensionar correctament

¿Qué factores agravan la aluminosis?

La gravedad de esta patología depende del tipo de cemento utilizado, de la relación agua/cemento, del proceso de fabricación y del curado del hormigón. Las zonas más vulnerables son aquellas expuestas a la humedad, como techos bajo cubierta, forjados sanitarios, cocinas y baños.

¿Com es diagnostica la *aluminosis?

  1. Anâlisi històrica.
  • La construcció és anterior a 1970?
  • Es va usar ciment aluminós (marca Ciment Fondu, per exemple)?
  1. Inspecció visual
  • Fissures, despreniments, fletxes en forjats.
  • Color fosc i aspecte poc compacte del formigó.
  1. Presa de mostres (catas)

rehabilitem.com test aluminosis RehabilitemEs fa una cata en el forjat o elements estructurals per a:

  • Anàlisi química del ciment → s’identifica si hi ha aluminiat de calci.
  • Medició de la densitat aparent.
  • Assaig de resistència del formigó (compressió).
  • Determinació del grau de conversió.

Aquestes anàlisis han de ser realitzats per un laboratori homologat.

rehabilitem.com Rep. aluminosis RehabilitemCom es repara la aluminosis?

No es pot “curar” el formigó afectat, només es pot:

  1. Reforçar l’estructura
  • Substitució dels forjats afectats (moltes vegades s’opta per un forjat colaborante metàl·lic).
  • Reforç amb bigues metàl·liques o perfils addicionals.
  • Ús de sistemes de reforç amb fibra de carboni si és viable.
  1. Demolició parcial o total
  • En casos greus, es derroquen els forjats o estructures completes.
  1. Rehabilitació integral
  • Canviar els elements afectats per uns altres de formigó convencional o acer.

Servicios relacionados

Sol·licita pressupost

REHABILITEM S.L assegura que les dades introduïdes només s’utilitzaran per a registre intern i enviament de la informació sol·licitada, garantint que no seran traspassats a altres bases de dades o empreses externes, de conformitat amb la Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD). Si teniu problemes amb l’enviament del formulari, contactin directament a info@rehabilitem.es