Humitat a les façanes: tipus, causes, com detectar-la i solucions segons el seu origen

La humitat a les façanes és una de les patologies més freqüents en els edificis residencials i, també, una de les que més sovint es reparen malament. Una taca fosca sota una finestra, una pintura que fa butllofes o un sòcol cobert de salnitre poden semblar problemes estètics, però gairebé sempre indiquen que l’aigua està entrant, acumulant-se o condensant-se on no hauria de fer-ho.

El problema és que no totes les humitats tenen el mateix origen. L’aigua pot arribar des de l’exterior a través d’esquerdes i juntes, formar-se per condensació del vapor interior o ascendir des del terreny pels porus del mur. Cada cas exigeix una solució diferent, i aplicar l’equivocada sol significar gastar diners en una reparació que torna a fallar al cap de pocs mesos.

En aquesta guia expliquem quins tipus d’humitat poden afectar una façana, per què apareixen, com identificar-ne l’origen i quines solucions funcionen en cada cas. També repassem els errors més habituals a l’hora de reparar-les, quant pot costar la intervenció i quines implicacions té la humitat en la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE).

Quins tipus d’humitat poden aparèixer en una façana

En una façana es poden donar tres tipus principals d’humitat: per filtració, per condensació i per capil·laritat. Tots tres poden produir taques, despreniments o floridura, de manera que a simple vista és fàcil confondre’ls. La diferència és d’on prové l’aigua, i aquest origen és el que determina com s’ha de resoldre.

Humitat per filtració

La humitat per filtració a la façana es produeix quan l’aigua de pluja penetra des de l’exterior a través d’algun punt feble del tancament: esquerdes, fissures, juntes deteriorades, revestiments porosos o trobades mal resoltes amb finestres, balcons i cornises. És la més habitual en edificis plurifamiliars, especialment en façanes exposades a la pluja acompanyada de vent.

El seu tret més característic és que empitjora després d’episodis de pluja i tendeix a remetre en èpoques seques. Les taques solen tenir contorns irregulars, apareixen a prop del punt d’entrada de l’aigua i poden traslladar-se a l’interior dels habitatges en forma de taques a parets i sostres.

El Codi Tècnic de l’Edificació regula precisament aquesta exposició: el Document Bàsic HS1 assigna a cada façana un grau d’impermeabilitat de l’1 al 5 en funció de la zona pluviomètrica i de la seva exposició al vent, i exigeix que la solució constructiva arribi a aquest grau o el superi. Molts edificis construïts abans del 2006 no es van dissenyar amb aquest criteri, cosa que explica part de la seva vulnerabilitat actual.

Humitat per condensació

La humitat per condensació no prové de l’exterior: es forma quan el vapor d’aigua de l’aire interior entra en contacte amb una superfície freda i arriba al seu punt de rosada. Cuinar, dutxar-se, assecar roba o simplement respirar generen vapor que, si l’habitatge no es ventila prou, acaba condensant-se a les zones més fredes del tancament.

A les façanes, aquestes zones fredes solen coincidir amb els ponts tèrmics: fronts de forjat, pilars, contorns de finestres, caixes de persiana o cantonades. Per això la condensació apareix sobretot a la cara interior de la façana, a l’hivern i en edificis amb poc o cap aïllament tèrmic.

El seu senyal més típic és l’aparició de floridura negra en racons, sostres al costat de la façana o darrere de mobles enganxats a murs exteriors. A diferència de la filtració, no depèn de la pluja, sinó de la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior i del nivell d’humitat ambiental de l’habitatge.

Humitat per capil·laritat

La humitat per capil·laritat ascendeix des del terreny a través dels porus dels materials del mur, com el maó, la pedra o el morter. Funciona de manera semblant a una esponja: l’aigua del subsòl puja per la xarxa capil·lar del material i s’evapora a la superfície de la façana.

Afecta principalment plantes baixes, sòcols i murs en contacte amb el terreny, i és més freqüent en edificis antics construïts sense una barrera que talli l’ascens de l’aigua des de la fonamentació. El més habitual és que la humitat arribi a altures d’aproximadament un metre, tot i que depèn del material, del gruix del mur i de la quantitat d’aigua disponible al terreny.

El seu senyal més reconeixible són les eflorescències: taques blanquinoses de salnitre que apareixen quan l’aigua, carregada de sals del terreny, s’evapora i les sals cristal·litzen a la superfície. Aquestes sals, en cristal·litzar dins dels porus, també poden disgregar l’arrebossat i la pintura amb el temps. És important saber que aquest tipus d’humitat no es resol aplicant un impermeabilitzant a la cara exterior del mur.

Per què apareixen humitats a les façanes: causes i zones més vulnerables

Una façana ben conservada està dissenyada per expulsar l’aigua de pluja i deixar sortir el vapor interior. Les humitats apareixen quan alguna d’aquestes dues funcions falla, normalment pel deteriorament del revestiment, l’aparició de fissures o un mal funcionament de les trobades constructives. Conèixer aquestes causes ajuda a entendre per què la humitat apareix en un punt concret i no en un altre.

Esquerdes, fissures, juntes i revestiments deteriorats

Les esquerdes i fissures són la principal via d’entrada de l’aigua en una façana. Fins i tot una fissura fina a l’arrebossat pot absorbir aigua per capil·laritat durant la pluja i conduir-la cap a l’interior del mur. Com més oberta i profunda sigui l’esquerda, més gran serà la quantitat d’aigua que hi pot penetrar.

Convé distingir entre fissures superficials, que només afecten el revestiment, i esquerdes d’origen estructural, provocades per moviments de l’edifici, assentaments o corrosió d’armadures. Les primeres solen resoldre’s amb un segellat i una reparació del revestiment; les segones exigeixen identificar-ne i corregir-ne abans la causa.

Les juntes són un altre punt crític. Les juntes de dilatació, les juntes entre peces d’aplacat i els segellats perimetrals de fusteria perden elasticitat amb els anys, s’esquerden i deixen de ser estanques. A això s’hi suma el desgast d’arrebossats, estucs i pintures, que amb el temps esdevenen més porosos i absorbeixen més aigua.

Balcons, cornises, finestres i altres trobades constructives

Les trobades constructives són els punts on conflueixen materials diferents o on la façana canvia de pla, i per això concentren bona part de les filtracions. Una façana pot estar en bon estat general i, tot i així, filtrar aigua per una única trobada mal resolta.

Als balcons i voladissos, l’aigua pot entrar per fissures al paviment, per la impermeabilització deteriorada o per l’absència d’un pendent adequat. Si el cantell del balcó no té trencaaigües, l’aigua escorre per la cara inferior i arriba a la façana. A les cornises, impostes i cobertores, la manca d’escopidors o de volada suficient fa que l’aigua regalimi directament sobre el parament.

Les finestres són un altre focus habitual: escopidors sense pendent o sense trencaaigües, segellats perimetrals esquerdats o caixes de persiana mal resoltes permeten que l’aigua entri just a la trobada entre la fusteria i el mur. Baixants, canals i remats de coberta en mal estat completen la llista de punts que convé revisar.

Manca de manteniment i envelliment del revestiment

Encara que no hi hagi esquerdes visibles, un revestiment envellit pot deixar de protegir la façana. Amb els anys, l’exposició al sol, la pluja i els cicles d’humitat i assecatge degraden els arrebossats i les pintures, que perden la seva capacitat hidròfuga i comencen a absorbir aigua com una esponja.

Aquest procés és lent i poc visible, de manera que sol passar desapercebut fins que apareixen les primeres taques a l’interior. Per això, un edifici sense un manteniment periòdic de la façana acaba sent vulnerable a la humitat encara que no hagi patit mai cap dany concret. En edificis d’una certa antiguitat, revisar l’estat del revestiment cada pocs anys és tan important com reparar les esquerdes quan apareixen.

Com identificar la humitat en una façana i localitzar-ne l’origen

Detectar que hi ha humitat és relativament senzill; el difícil és saber d’on ve. Els símptomes visibles, el lloc on apareixen i el moment de l’any en què empitjoren donen pistes molt útils, però en molts casos cal un diagnòstic tècnic per confirmar-ne l’origen abans de decidir la reparació.

Símptomes visibles: taques, eflorescències, floridura i despreniments

La humitat en una façana es manifesta de maneres diferents, i cada símptoma orienta cap a un origen o un altre:

• Taques fosques o rodals: solen indicar zones que absorbeixen aigua de manera repetida. Si apareixen després de la pluja i a prop d’esquerdes, juntes o finestres, apunten a una filtració.
• Eflorescències o salnitre: taques blanquinoses produïdes per la cristal·lització de sals en evaporar-se l’aigua. Són típiques de la capil·laritat, tot i que també poden aparèixer en filtracions que arrosseguen sals del mateix mur.
• Floridura i fongs: taques negres o verdoses associades a una humitat persistent i poca ventilació. A la cara interior de la façana són un senyal típic de condensació.
• Pintura bufada, arrebossat disgregat o despreniments: indiquen que la humitat fa temps que actua i ja està danyant el revestiment.
• Taques d’òxid: si apareixen al costat de cantells de forjat, pilars o balcons, poden indicar que l’aigua està afectant les armadures d’acer.

Com distingir l’origen segons on i quan apareix la humitat

Abans de trucar a un tècnic, observar on se situa la humitat i quan empitjora permet fer-se una idea força aproximada del seu origen. Aquesta taula resumeix els patrons més habituals:

Tipus d’humitat	On apareix	Quan empitjora	Senyal més característic
Filtració	A prop d’esquerdes, juntes, finestres, balcons o cornises, a qualsevol altura	Durant la pluja o després, sobretot amb vent	Taques irregulars que creixen després de la pluja
Condensació	Cara interior de la façana: cantonades, sostres, contorns de finestres, darrere de mobles	A l’hivern, amb fred exterior i poca ventilació	Floridura negra i gotes d’aigua en superfícies fredes
Capil·laritat	Part baixa dels murs, des del terra fins a aproximadament un metre	De manera constant, amb pics en èpoques de pluges	Franja horitzontal d’humitat amb salnitre a la vora superior

Aquests patrons són orientatius. A la pràctica és freqüent que coexisteixin dos tipus d’humitat en un mateix edifici, per exemple una filtració que humiteja el mur i, en refredar-lo, afavoreix també la condensació a l’interior.

Diagnòstic tècnic: inspecció, mesuraments i proves

Quan l’observació no és suficient, el diagnòstic tècnic permet confirmar l’origen de la humitat i el seu abast real. Comença amb una inspecció detallada de la façana, revisant esquerdes, juntes, trobades i revestiments, i amb una anàlisi de l’orientació i l’exposició de l’edifici a la pluja i al vent.

A partir d’aquí es poden fer servir diferents eines:

• Mesuradors d’humitat (higròmetres de contacte o de penetració), per conèixer el contingut d’aigua del mur i traçar el mapa de les zones afectades.
• Termografia infraroja, que detecta diferències de temperatura a la superfície i ajuda a localitzar zones humides, ponts tèrmics i recorreguts de filtració que no es veuen a simple vista.
• Mesuraments de temperatura i humitat ambiental a l’interior, útils per confirmar o descartar la condensació.
• Cales i extracció de mostres, quan cal veure l’estat del suport per dins o analitzar les sals presents al mur.
• Proves d’estanquitat amb aigua, que simulen la pluja sobre un punt concret per comprovar si és l’origen de la filtració.

L’objectiu és tractar la causa, no el símptoma. Sense un diagnòstic correcte, el risc d’aplicar una solució equivocada és molt alt, i la humitat acaba reapareixent.

Quins danys pot causar la humitat si no es tracta

Una humitat que no es corregeix rarament s’estabilitza: el més habitual és que avanci i que els danys s’agreugin amb el temps. Els seus efectes es poden agrupar en tres nivells:

• Danys en el revestiment: taques, eflorescències, pintura amb butllofes, arrebossats disgregats i, en els casos més avançats, despreniments de material, que poden suposar un risc per als vianants.
• Danys en l’estructura: l’aigua accelera la corrosió de les armadures en balcons, cantells de forjat i pilars, sobretot quan el formigó ja ha perdut la seva alcalinitat. Ho expliquem en detall al nostre article sobre la [carbonatació del formigó] (enllaçar a l’article de carbonatació del formigó).
• Danys en la salubritat i l’eficiència: la humitat afavoreix l’aparició de floridura, empitjora la qualitat de l’aire interior i redueix la capacitat aïllant dels materials, ja que un mur humit condueix millor la calor i augmenta el consum de calefacció.

Per això, actuar tan bon punt apareixen els primers símptomes sol ser molt més senzill i econòmic que esperar que el problema afecti el suport o l’estructura.

Com solucionar les humitats a les façanes segons el seu origen

No hi ha cap producte universal contra la humitat. La solució correcta depèn de per on entra o es forma l’aigua, i el que funciona per a una filtració pot ser inútil, o fins i tot contraproduent, davant d’una condensació o una capil·laritat. A continuació repassem les solucions més habituals per a cada cas. Si vols conèixer com abordem aquestes intervencions a la pràctica, pots consultar el nostre servei de tractament d’humitats en façanes.

Solucions per a humitats per filtració

El primer pas és sempre localitzar i tancar les vies d’entrada de l’aigua. Segons l’estat de la façana, la intervenció pot incloure:

• Segellat i reparació d’esquerdes i fissures: s’obren, es netegen i s’omplen amb morters de reparació o masilles elàstiques compatibles amb el suport. Si l’esquerda és estructural, abans cal tractar-ne la causa.
• Renovació de juntes i segellats: substitució de juntes de dilatació, segellats perimetrals de finestres i juntes d’aplacats que hagin perdut l’estanquitat.
• Correcció de trobades constructives: reparació d’escopidors, cobertores i cornises, incorporació de trencaaigües i impermeabilització de balcons i voladissos.
• Reparació o renovació del revestiment: sanejament de les zones disgregades i aplicació d’un nou arrebossat o morter adequat a l’exposició de la façana.
• Hidrofugació o pintures impermeables transpirables: tractaments que redueixen l’absorció d’aigua del parament sense impedir que el mur evacuï el vapor interior. Els hidrofugants a base de silans i siloxans són habituals en façanes de maó i pedra vista perquè no n’alteren l’aspecte.

Quan les filtracions afecten bona part de la façana o el revestiment està molt deteriorat, el més eficaç sol ser una rehabilitació integral de la façana en lloc de reparacions puntuals que, sumades, acaben costant més.

Solucions per a humitats per condensació

La condensació no se soluciona impermeabilitzant la façana, perquè l’aigua no ve de fora. L’objectiu és evitar que hi hagi superfícies fredes a l’interior i reduir l’excés de vapor a l’ambient. Per fer-ho, s’actua en dos fronts:

• Millorar l’aïllament tèrmic: els sistemes d’aïllament per l’exterior, com el sistema SATE o la façana ventilada, embolcallen l’edifici de manera contínua i corregeixen els ponts tèrmics de fronts de forjat i pilars, que és on sol concentrar-se la condensació. A més, milloren l’eficiència energètica de l’edifici.
• Millorar la ventilació: renovar l’aire dels habitatges, ventilar cuines i banys o incorporar sistemes de ventilació mecànica ajuda a reduir la humitat relativa interior. La substitució de fusteries antigues per unes altres amb trencament de pont tèrmic també elimina un punt fred habitual.

En edificis antics sense aïllament, la condensació sol ser un símptoma d’un problema energètic més ampli. Per això convé valorar aquestes actuacions dins d’una millora global de l’envolupant, que a més pot optar a ajuts a la rehabilitació energètica.

Solucions per a humitats per capil·laritat

Com que l’aigua ascendeix des del terreny, la solució consisteix a tallar aquest ascens a la base del mur. Les tècniques més utilitzades són:

• Barreres químiques per injecció: es fan perforacions a la part baixa del mur i s’hi injecten productes hidrofugants, normalment a base de silans o siloxans, que formen una barrera horitzontal repel·lent a l’aigua dins del material.
• Barreres físiques: consisteixen a tallar el mur per trams i introduir-hi una làmina impermeable. Són molt eficaces, però també més invasives, per la qual cosa es reserven per a casos concrets.
• Morters de sanejament: un cop tallat l’ascens, es retiren els arrebossats contaminats de sals i se substitueixen per morters macroporosos que permeten que el mur s’assequi i acumulen les sals sense que aflorin a la superfície.

Cal tenir en compte que, després de crear la barrera, el mur necessita setmanes o mesos per assecar-se segons el seu gruix. Refer els acabats abans d’hora, o cobrir-los amb pintures que no transpiren, sol fer que les taques reapareguin.

Cost orientatiu segons el tipus d’intervenció

El cost de tractar la humitat en una façana depèn sobretot de l’origen del problema, la superfície afectada, l’estat del suport i l’accessibilitat. Com a referència, aquests són rangs orientatius habituals al mercat espanyol:

Tipus d’intervenció	Quan s’aplica	Rang orientatiu
Hidrofugació o pintura impermeable transpirable	Façana sense danys importants, amb revestiment porós o envellit	10–40 €/m²
Reparació d’esquerdes, juntes i revestiment	Filtracions localitzades amb arrebossat deteriorat	60–120 €/m²
Barrera química contra la capil·laritat	Humitat ascendent en plantes baixes i sòcols	Segons els metres lineals i el gruix del mur
Aïllament per l’exterior (SATE o façana ventilada)	Condensacions per manca d’aïllament o rehabilitació integral	Des de 60–120 €/m², segons el sistema

A aquestes xifres cal sumar-hi, en la majoria d’edificis plurifamiliars, el cost dels mitjans auxiliars (bastides o treballs verticals), les llicències municipals i el diagnòstic previ. Per això dues façanes amb humitat poden tenir pressupostos molt diferents: el preu real només es pot fixar després d’identificar l’origen i l’abast del dany.

Errors freqüents a l’hora de reparar una façana amb humitats

Bona part de les humitats que tornen a aparèixer no es deuen a materials defectuosos, sinó a reparacions que van atacar el símptoma en lloc de la causa. Aquests són els errors més habituals, i també els que costen més diners a les comunitats de propietaris:

1. Pintar a sobre sense resoldre l’origen. Tornar a pintar una taca l’amaga durant uns mesos, però si l’aigua continua entrant, la pintura acabarà bufada i la taca tornarà a aparèixer, sovint més estesa.
2. Aplicar revestiments que no transpiren. Una pintura o un vernís que segella completament el porus impedeix que el mur evacuï la humitat que ja té a dins. L’aigua queda atrapada, el revestiment es desenganxa i el dany en el suport s’accelera. Per això, a les façanes, els tractaments han de ser impermeables a l’aigua líquida però permeables al vapor.
3. Reparar només on es veu la taca. El punt on apareix la humitat no sempre coincideix amb el punt per on entra l’aigua. En una filtració, l’aigua pot recórrer diversos metres per l’interior del mur abans d’aflorar.
4. Confondre el tipus d’humitat. Impermeabilitzar una façana per resoldre una condensació, o tractar com a filtració una humitat per capil·laritat, suposa invertir en una solució que no pot funcionar.
5. Fer reparacions parcials i inconnexes. Segellar una esquerda aquest any, una altra l’any següent i repintar un pany de façana després sol sortir més car que una intervenció planificada, i deixa la façana amb zones de comportament desigual.
6. No deixar assecar el mur abans de refer els acabats. Després de tallar una capil·laritat o una filtració important, el mur necessita temps per eliminar l’aigua acumulada. Tancar la superfície massa aviat provoca noves taques i despreniments.

Tots aquests errors tenen un punt en comú: es va intervenir sense un diagnòstic previ. Identificar l’origen de la humitat abans de reparar és, de lluny, la millor manera d’evitar pagar dues vegades la mateixa obra.

Com prevenir les humitats a les façanes i evitar que reapareguin

La majoria d’humitats a les façanes es poden evitar, o detectar a temps, amb un manteniment periòdic senzill. Prevenir és molt més econòmic que reparar, sobretot quan l’aigua encara no ha arribat a danyar el suport o l’estructura. Les mesures més eficaces són:

• Revisar la façana periòdicament, parant atenció a esquerdes noves, juntes obertes, pintures escrostonades i taques incipients.
• Mantenir en bon estat juntes i segellats, especialment al voltant de finestres, balcons i aplacats, i renovar-los quan perdin elasticitat.
• Revisar escopidors, cornises, canals i baixants, i comprovar que conserven el pendent i els trencaaigües i que no estan obstruïts ni trencats.
• Renovar la protecció del revestiment quan comenci a perdre la capacitat hidròfuga. Els tractaments hidrofugants tenen una vida útil limitada i cal tornar-los a aplicar cada cert nombre d’anys segons el producte i l’exposició.
• Inspeccionar la façana després d’episodis de pluja intensa o temporals, que és quan les filtracions es fan més visibles.
• Ventilar adequadament els habitatges, especialment a l’hivern, per reduir el risc de condensacions a la cara interior dels murs.

En comunitats de propietaris, incloure la façana en un pla de manteniment permet repartir la despesa en el temps i anticipar-se a les deficiències que, altrament, apareixerien a la següent inspecció tècnica de l’edifici.

Humitat a les façanes i la ITE: quan es converteix en una deficiència

Les humitats a les façanes són una de les deficiències que apareixen més sovint als informes d’Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE). A Catalunya, la ITE està regulada pel Decret 67/2015, que obliga a inspeccionar els edificis d’habitatges a partir d’una certa antiguitat i classifica les deficiències detectades en quatre nivells: lleus, importants, greus i molt greus.

La qualificació d’una humitat no depèn de la taca en si, sinó de les seves conseqüències:

• Una humitat superficial que només afecta l’aspecte del revestiment se sol considerar una deficiència lleu o important, i es recull com una actuació de manteniment o reparació que cal planificar.
• Quan la humitat ha provocat despreniments de revestiment, risc de caiguda de material a la via pública o corrosió d’armadures en balcons, cornises o cantells de forjat, la deficiència es pot qualificar de greu o molt greu. En aquests casos, el tècnic ha de comunicar la situació de risc a la propietat i a l’ajuntament, i es poden exigir mesures de seguretat immediates.

Aquesta qualificació determina també el tipus de certificat d’aptitud que obté l’edifici. Amb deficiències lleus o sense deficiències, el certificat té una vigència de 10 anys; amb deficiències importants es concedeix amb caràcter provisional per 6 anys, i amb deficiències greus o molt greus només es pot obtenir amb caràcter cautelar un cop executades les mesures urgents, i la reparació definitiva queda pendent.

Per això, si l’informe recull humitats a la façana, convé actuar abans que evolucionin cap a un nivell de deficiència més alt. Si el teu edifici ja ha rebut un informe amb deficiències, al nostre article sobre la ITE desfavorable expliquem què significa, quins terminis implica i com obtenir el certificat d’aptitud.

Quan cal recórrer a un especialista en humitats de façanes

Algunes humitats lleus es poden resoldre amb un manteniment senzill, però en un edifici plurifamiliar la majoria requereixen un diagnòstic professional i treballs en altura que no s’han d’improvisar. Saber quan fer aquest pas evita que un problema controlable es converteixi en una obra molt més gran.

Senyals que indiquen que el problema supera la solució superficial

Convé comptar amb un tècnic especialitzat quan es dona alguna d’aquestes situacions:

• La humitat reapareix després d’haver pintat o reparat la zona.
• No està clar l’origen de l’aigua, o hi ha símptomes compatibles amb més d’un tipus d’humitat.
• Hi ha despreniments de revestiment o risc de caiguda de material al carrer.
• Apareixen taques d’òxid, fissures que segueixen les armadures o formigó escrostonat en balcons, cornises o cantells de forjat.
• La humitat afecta diversos habitatges o gran part de la façana.
• L’edifici té la ITE pendent o un informe amb deficiències relacionades amb la façana.

En tots aquests casos, una reparació sense diagnòstic previ té moltes probabilitats de fallar i d’acabar sent més cara.

Com treballa Rehabilitem en el diagnòstic i el tractament d’humitats en façanes

A Rehabilitem abordem cada cas començant pel més important: identificar l’origen real de la humitat. Abans de proposar cap solució, analitzem l’estat de la façana, les seves trobades constructives, l’exposició de l’edifici i, quan cal, fem mesuraments i proves per confirmar si es tracta d’una filtració, una condensació, una capil·laritat o una combinació de diverses.

A partir d’aquest diagnòstic definim la intervenció adequada, des de la reparació d’esquerdes i juntes o la hidrofugació de la façana fins a la rehabilitació completa del revestiment o la incorporació d’aïllament per l’exterior. Si la humitat ha afectat elements de formigó armat, hi integrem també la reparació estructural necessària. Pots conèixer tot el procés al nostre servei de tractament d’humitats en façanes.

Per què triar Rehabilitem per reparar humitats al teu edifici a Barcelona

La humitat a les façanes és un problema tècnic que requereix criteri, no només mà d’obra. A Rehabilitem estem especialitzats en la rehabilitació de façanes i edificis a Barcelona i coneixem bé les patologies habituals del parc edificat de la ciutat, des dels revestiments envellits fins als balcons i cantells de forjat afectats per la corrosió.

Treballem amb comunitats de propietaris i administradors de finques, coordinant el diagnòstic, la tramitació i l’execució de l’obra, i plantegem solucions pensades per durar, no per tapar el problema durant uns mesos. Si has detectat humitats a la façana del teu edifici, sol·licita una valoració tècnica i t’ajudarem a identificar-ne l’origen i la millor manera de resoldre-ho.