Elements d’Intervenció en la Rehabilitació de Façanes
Elements d’intervenció en la rehabilitació de façanes
La rehabilitació s’associa a una posada al dia, és a dir, a una intervenció general que pot combinar tant consolidacions com substitucions, així com noves aportacions tecnològiques o de materials.
Hi ha nombrosos processos d’actuació en la rehabilitació de façanes, principalment condicionats per les tècniques de treball, les eines utilitzades i la zona d’actuació.
ELEMENTS D’INTERVENCIÓ DAVANT LESIONS DE BRUTÍCIA
Cal analitzar el material emprat en la façana, el tipus i nivell de brutícia i el grau d’alteració del material. Per verificar l’eficàcia i no agressivitat del sistema seleccionat, s’han de fer proves prèvies.
La neteja d’una façana no es limita a netejar el revestiment, sinó que també estabilitza i pot eliminar una patologia vinculada a fenòmens bioquímics, alhora que prepara la superfície per a l’aplicació posterior de productes de reparació o protecció.
Neteja mitjançant raspallat
Consisteix en un raspallat manual amb raspall suau i aigua, seguit d’un aclarit també amb aigua. Elimina les eflorescències salines i no danya materials tous i fràgils. És un mètode lent i laboriós, amb alt consum d’aigua. No permet netejar crostes molt dures.
Neteja mitjançant procediments humits: projecció d’aigua o vapor a pressió
Neteja amb projecció d’aigua a pressió, regulada segons el nivell de brutícia (fins a 120 atm), i ajustant la distància del raig. Per reduir el temps d’actuació i facilitar la neteja, s’utilitza aigua calenta a més de 90 °C o vapor d’aigua.
L’ús de detergent combinat amb un raspallat manual amb cerres suaus ajuda a dissoldre la brutícia. Els avantatges són: estovament de crostes, eliminació d’eflorescències i una agressivitat baixa per al material petri. Els inconvenients són: mètode lent, poc efectiu, elevat consum d’aigua, i no apte per a zones amb risc de glaçades ni per a materials moderadament o fortament alterats.
Neteja mitjançant projecció de partícules, sorra seca o humida
Aquest tipus de neteja és un mètode abrasiu en sec, amb aire a pressió i materials com: sorra seca, sílice de granulometria controlada, vidre triturat, macroesferes o microesferes de vidre, partícules metàl·liques, serradures, closques de fruits secs o farina de pedra.
És un procés per netejar qualsevol superfície, projectant productes d’origen industrial amb aire a pressió, mitjançant màquines pneumàtiques o elèctriques.
Avantatges: aplicació ràpida i eficaç sobre grans superfícies; ideal per a façanes molt brutes.
Inconvenients: pot eliminar la pàtina natural de les pedres, provocar desperfectes en superfícies treballades o aristes i genera una gran quantitat de pols en suspensió.
Neteja química
Consisteix a mullar prèviament la superfície, aplicar una petita quantitat de producte químic (amb raspall o ruixador), deixar-lo actuar segons la brutícia i la resistència del revestiment i, finalment, aclarir a fons amb aigua. Les concentracions són molt diluïdes per no perjudicar el material, però tot i així pot afectar la seguretat del personal.
Tipologies de tractaments químics:
- Aplicació líquida: remull del parament, neteja amb el producte diluït, raspada i aclarit final amb aigua.
- Aplicació en forma de pasta (emplast): per a taques aïllades o residus després d’una neteja líquida.
ELEMENTS D’INTERVENCIÓ DAVANT LESIONS D’HUMITAT
Tractament previ:
En tots els casos és imprescindible solucionar primer la causa que provoca la humitat. Un cop eliminada, i abans de reparar els efectes sobre el parament, cal esperar que la zona s’assequi de manera natural o bé mitjançant sistemes de secatge artificial.
Hidrofugació
La hidrofugació és un tractament que augmenta la resistència a la penetració de l’aigua exterior i, alhora, facilita l’evacuació de la humitat interna, mitjançant l’aplicació de productes hidrofugants. Entre aquests, destaquen les silicones, que a més d’hidrofugar també actuen com a consolidants.
Aplicació:
- La superfície ha d’estar neta, seca i sense pols.
- Es fa una única capa, ja que una segona seria repel·lida.
- S’aplica amb brotxa o corró en superfícies petites, i amb pistola a baixa pressió o altres mitjans en superfícies grans.
- És un tractament apte per a façanes i paraments d’obra vista, pedra, formigó o superfícies sense pintar.
Revestiment amb pintures impermeabilitzants
Es tracta d’un revestiment decoratiu amb funció protectora contra la carbonatació.
- S’aplica amb brotxa o corró de pèl curt, o bé amb sistema de projecció.
- Pot aplicar-se sense imprimació prèvia, sempre que la pintura antiga estigui ben adherida.
Característiques:
- Permet la transpiració del suport, ja que és permeable al vapor d’aigua.
- Fàcil aplicació i gran adherència.
- Alta resistència a la difusió de CO₂, reduint la velocitat de carbonatació.
El suport ha d’estar:
Sà, net, compacte, lliure de pols, brutícia, fongs, restes de desencofrants, olis o partícules soltes.
Formació de barrera química contra la humitat ascenden
Aquest sistema consisteix a crear una barrera química que freni la pujada capil·lar de la humitat.
S’introdueixen productes hidropel·lents per gravetat, que a més bloquegen les sals solubles i les transformen en insolubles.
Fases del procés:
- Repicat de 30 cm de l’enlluït de la zona baixa per facilitar l’evaporació.
- Perforació d’una doble línia de taladres a la base del mur (10-15 cm de profunditat sense travessar-lo).
- Diàmetre dels forats: 25-30 mm. Separació: 15 cm. Inclinació: 30-45° respecte al mur.
- Infiltració del producte hidrofugant fins a la saturació.
- Tapat dels forats amb morter convencional i restitució del revestiment.
Injectat d’aïllament tèrmic dins la cambra d’aire
Aquest sistema consisteix a omplir la cambra d’aire amb un material aïllant injectat, controlant diversos aspectes durant l’execució:
- Existència de cablejat intern
- Continuïtat de la cambra
- Gruix mínim per al farciment
Tècnica d’injecció:
- Taladres petits separats com a màxim 50 cm, no alineats verticalment.
- S’injecta des de la part inferior cap amunt, de forma lenta, amb materials de baixa densitat i expansió controlada, evitant tensions que podrien provocar fissures.
Avantatge principal:
Aplicació per l’exterior de l’edifici, sense interferències a l’interior habitat.
Dificultat principal:
Verificar la colmatació completa de la cambra.
Incorporació d’aïllament tèrmic per l’exterior (SATE)
Solució per millorar l’eficiència tèrmica de façanes antigues sense requeriments d’aïllament.
Procés:
- Sanegem tota la façana, eliminant elements inestables.
- Apliquem el poliestirè expandit mitjançant fixació mecànica o adhesiva.
- Col·loquem armat amb fibra de vidre i adhesiu.
- Finalment, apliquem el revestiment continu.
Recomanat per façanes amb parament pla.
Recuperació de l’estanquitat de la junta
Objectiu: recuperar l’estanquitat entre edificis o juntes de dilatació, que poden ser:
- Juntes no tractades, que deixen passar humitat.
- Juntes envellides amb material deteriorat.
- Cordons de massilla despresos per moviments estructurals.
Fachades d’obra vista:
- Extracció del material de la junta.
- Sanegament dels laterals.
- Aplicació de material d’imprimació i segellat.
Façanes de formigó:
- S’extreu la junta i es saneja.
- Es reomple amb material segellant o s’hi col·loca una junta preformada a pressió.
- Segellat final amb polisulfurs.
INTERVENCIONS DAVANT LESIONS DE DESPRENIMENTS, ESQUERDES I FISSURES
Substitució de pece
Quan les peces estan tan deteriorades que afecten l’estètica del conjunt i la seva reparació no és viable, es procedeix a la seva substitució.
Aquesta operació pot ser de dos tipus, segons la tipologia de les peces:
- Substitució de peces amorterades, habitual en façanes d’obra vista.
- Substitució de peces penjades a subestructures metàl·liques o directament a l’estructura, com en façanes de plaques o panells.
En aquest segon cas, el procediment és diferent: s’aplica un sistema de desmuntatge i muntatge segons els ancoratges específics utilitzats (blocs ceràmics o de formigó), tenint en compte la mida i pes de les peces, ja que això condicionarà si es poden manipular manualment o amb mitjans mecànics.
Complementació de peces
Aquest procés es pot dur a terme de dues maneres:
- Amb porcions de maó, o
- Mitjançant reposició amb morters i pintures.
En les fàbriques d’obra vista, s’utilitzen habitualment morters de restauració a base de ciment, sorra i/o pols de maó, amb possible afegit d’additius o morters modificats amb polímers.
Reparació de juntes de morter
Quan les juntes estan fissurades o amb pèrdua de morter, cal fer-ne la reposició.
El nou morter ha de tenir:
- El mateix color, textura i disposició que l’original
- Menor o igual resistència a la compressió
- Composició química similar, per evitar la formació de sals solubles
Tractament de fissure
Davant fissures no estructurals i de poc gruix, s’obre una regata en forma de “V” al llarg del seu recorregut, per eliminar tot el material danyat. A continuació, s’omple amb morter especial o resina, recuperant la cohesió del parament.
Tractament d’esquerde
Quan les esquerdes afecten el parament, cal reforçar-lo. Normalment s’utilitza un sistema de “cosit” o “grapat”:
- Es obre l’esquerda en “V”.
- Es practiquen regates perpendiculars per col·locar grapes, armadures o filferros.
- Es segellen amb resines epoxi i es reomplen amb morter especial.
- Un cop reparada la zona, es pot col·locar una malla de reforç a tota la superfície i, finalment, aplicar un revestiment continu per recuperar-ne l’aspecte original.
Reposició i/o restitució del revestiment continu
Quan el revestiment continu d’una façana està molt deteriorat, se n’elimina una part o la totalitat.
Després de netejar i preparar el suport, es procedeix a aplicar:
- Enfoscat,
- Enlluït, o
- Morter monocapa.
Els morters i additius dependran del cas i se solen subministrar en pols per barrejar amb aigua, ajustant la plasticitat desitjada. L’aplicació es fa amb eines manuals o, en alguns casos, mitjançant projecció amb màquines pneumàtiques.
Demolició de l’enrajolat i nova execució amb junta oberta
Quan hi ha bombaments, esquerdes, fissures o despreniments a l’enrajolat, cal substituir-lo i col·locar-lo amb junta oberta, per absorbir els canvis dimensionals.
Procés:
- S’elimina l’enrajolat afectat.
- Es prepara el suport com si fos un acabat continu.
- Es col·loquen de nou les peces amb junta oberta.
- El morter s’aplica sobre el suport, no al dors de la rajola.
Consolidació del revestiment aplacat adherit
Reforçar la posició de les plaques al parament consisteix a introduir tacs químics.
Procés:
- Es foraden les plaques en quatre punts.
- S’insereix l’element de subjecció.
- Es tapa el cap de la fixació amb morter.
- Finalment, es unifica el color de la façana.
Introducció de juntes de retracció
Aquest procés s’aplica en façanes enrajolades o aplacades on les juntes de retracció s’han projectat o executat malament.
Segons la composició formal i les necessitats funcionals, hi pot haver moltes variants. El més habitual és:
- Enderrocar parcialment línies de rajoles, substituint-les per altres de menor mida
- O obrir mecànicament les juntes amb radial
Per al segellat, es pot col·locar:
- Un perfil metàl·lic en forma de U ancorat al suport, o
- Omplir la junta amb material elastòmer.
Reforç i substitució d’ancoratges
El reforç dels aplacats es pot fer amb:
- Ancoratges puntuals: s’utilitzen perns metàl·lics (dos per peça), amb sistema mecànic o químic, profunditzats dins la peça i tapats amb massilla de marbrista.
- Ancoratges lineals: s’utilitzen perfils metàl·lics exteriors, ancorats per punts, de manera que totes les peces quedin subjectes per dos laterals oposats.
Reparació de peces de formigó armat
Els despreniments superficials en les plaques solen ser causats per la corrosió de l’armadura interior.
Procediment:
- Repicar i sanejar tot el formigó de recobriment fins deixar l’armadura vista.
- Netejar i eliminar l’òxid.
- Protegir l’armadura amb una imprimació compatible amb el morter reparador.
- Restituir la secció original amb morter especial.
INTERVENCIONS EN ELEMENTS SINGULARS DE LES FAÇANES
Intervencions davant lesions de corrosió per oxidació
Aquestes actuacions es realitzen en elements metàl·lics com baranes i reixes.
L’oxidació i corrosió impliquen la transformació molecular i pèrdua de material en les superfícies metàl·liques, especialment en ferro i acer.
L’origen sol ser la manca de protecció superficial, i la reparació ha d’abordar tant la causa com l’efecte. Això implica una neteja profunda del metall i l’aplicació d’una nova imprimació antioxidant.
Neteja mitjançant projecció de partícules
Aquesta tècnica, amb alta energia abrasiva, és adequada per a grans superfícies i capas de corrosió importants. S’utilitza sorra silícia, però també es poden emprar encenalls d’acer, granalla de plom, etc.
Decapat químic
Com la neteja química, es basa en l’aplicació d’un producte químic que dissol l’òxid metàl·lic, creant una capa porosa que després s’elimina amb raspall o rasqueta. El producte s’escull segons el tipus d’òxid. Finalitza amb raspat i aclarit.
Col·locació de reforç de llinda
Llindes de maó o pedra sobre finestres, balcons o portals.
Els moviments de façana provoquen esquerdes en aquests elements. La intervenció consisteix en col·locar un perfil metàl·lic en T a la part inferior del llinda, perquè treballi a tracció i compensi els esforços.
Substitució del desaigua
Tant en finestres com en balconeres. L’aigua que baixa per la franja de mur sota la balconera provoca despreniments del revestiment. Cal substituir el desaigua per un de nou:
- Ceràmic, amb goteró i 3 cm de vol
- O metàl·lic galvanitzat, 8 mm de gruix, segellat correctament
Consolidació de la caixa de persiana
Són peces prefabricades en “L” (formigó o ceràmica armada), recolzades sobre les jambes de la finestra.
Les juntes entre la peça i el mur són punts febles i es poden fissurar.
Intervenció:
- Repicar el revestiment exterior
- Fixar un goteró amb resines o mecànicament
- Aplicar una malla que cobreixi mínim 20 cm per sobre
- Revestir novament amb el material original
Substitució de l’angle metàl·lic inferior (obra vista)
Baranes d’obra vista recolzades en llosa de voladís i carquinyoli sobre angle metàl·lic soldat a barres d’acer.
Intervenció:
- Estabilització i apuntalament si cal
- Substitució de l’angle oxidat per un de galvanitzat nou amb tirants
- Reconstrucció del sardinel i carquinyoli
Reconstrucció de baranes de ferro colat
Baranes encastades a façana i recolzades sobre llosa. Les peces trencades s’han de substituir per peces noves fetes amb fosa, i fixades al conjunt.
Restitució de baranes de ferro forjat
Tenen unions amb brides de plom, bronze, coure o tornilleria. L’aigua acumulada a les unions en provoca l’oxidació.
Intervenció: substituir elements deteriorats i fixar-los amb brida, cargols o soldadura elèctrica.
Reconstrucció de lloses de pedra
Lloses de balcó de pedra natural, sovint empotrades sota les jambes de les obertures i sense goteró, provoquen erosió per aigua i problemes de corrosió de la barana.
Intervenció:
- Sanegat i neteja de la llosa
- Aplicació de capa mineralitzadora
- Col·locació d’ancoratges d’acer inoxidable
- Restitució amb morter, en capes de 2–3 cm
- Reproducció de la motllura i formació de goteró
Reparació de la protecció dels perfils metàl·lics a les lloses
Lloses d’obra massissa sobre perfils metàl·lics, amb revestiment inferior que cobreix l’ala de la bigueta. A causa de la infiltració d’aigua, apareixen erosions i despreniments.
Intervenció:
- Repicar i sanejar tot el recobriment
- Fer quatre forats per bigueta per col·locar ganxos
- Fixació de malla metàl·lica d’acer inoxidable
- Enlluït amb morter, formant goteró inferior
Consolidació de la motllura
Motllures de pedra artificial situades a la testa del forjat, fixades amb ganxos inserits durant l’execució del forjat. Problemes habituals: porositat, carbonatació i corrosió dels ganxos.
Intervenció:
- Col·locar mínim dos tacs químics per peça
- Fer forats de diàmetre diferent per amagar el capçal
- Tapar amb morter després de la fixació
Consolidació del perímetre i impermeabilització de balcons
Balcons o terrasses reculades, sense impermeabilització ni desaigua adequat, que provoquen filtracions i danys a les biguetes.
Intervenció:
- Retirar paviment i barana
- Repicar i reconstruir perímetre
- Impermeabilització amb làmina prefabricada
- Recol·locar paviment amb bon remat perimetral i goteró
- Reinstal·lar barana i enlluïr la part inferior
Tractament i impermeabilització superior (cornises i motllures)
Cornises de fàbrica, amb acabat estucat i pendents cap a l’exterior. Amb el temps, el revestiment s’erosiona per l’aigua.
Intervenció:
- Repicar i sanejar les pendents
- Cossir fissures amb armadura inoxidable
- Reformar pendents amb morter
- Impermeabilitzar amb rajoles tradicionals i desaigua
