Només 1 de cada 4 edificis aprova la ITE

▪ Aparelladors i arquitectes troben deficiències que encara que no són perilloses s’han d’esmenar
▪ El Govern farà un decret sobre les qualificacions que a més forçarà a comunicar els defectes

L’aclaparador nombre de suspensos crida a l’alarma: tan malament hi ha els edificis barcelonins (i per extensió els catalans, perquè es tracta d’una estadística extrapolable)? En una mitjana arrodonida, només un de cada quatre passa a la primera la ITE o inspecció tècnica d’edificis que fixa la Generalitat, segons dades dels col·legis professionals d’arquitectes (ho situen en un de cada cinc) i d’aparelladors (poc més d’un de cada tres). Es detecten deficiències considerades en el protocol com a «greus» que impedeixen obtenir el certificat d’aptitud obligatori. Especialment en façanes i cobertes que impliquen una inversió per part del veí.

Tal és la por d’afrontar aquestes despeses, que a tota la província de Barcelona i des que es van implantar les ITE fa quatre anys, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya només comptabilitza unes 9.000 inspeccions realitzades (la majoria suspeses) davant del parc d’unes 72.000 edificacions anteriors a 1960 a la província. A aquestes cal sumar les gairebé 40.000 construïdes entre el 1961 i el 1970, i que en principi han de passar el tràmit aquest any.

POR AL RESULTAT

Habitatge no pot quantificar quantes construccions realment han estat sotmeses a una ITE. I és que ara els propietaris no estan obligats a comunicar els informes amb incidències greus, que comporten el suspens. Només acudir a la finestreta de l’Administració quan la inspecció està passada i es presenta la documentació signada per un aparellador o arquitecte per obtenir el certificat final d’apte. De manera que moltes comunitats no gosen sotmetre’s a la itv per por del cat o bé una vegada suspenen, opten per no solucionar els problemes pel cost econòmic. Congelant així la situació, i sense la necessària conservació. La llei contempla sancions sobre això, però ara com ara i en plena crisi, no són l’objectiu.

El director de l?agència, Jaume Fornt, és conscient del desfasament entre la previsió d?edificis que haurien d?haver estat inspeccionats i els que han aconseguit el certificat, que a tot Catalunya fins al 2014 van ser 7.168, la majoria a la província de Barcelona. De tot aquest volum territorial, assenyala, més del 60% registra incidències considerades professionalment greus (encara que no solen suposar risc) o molt greus (percentatge anecdòtic).

A Barcelona província, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) fins al desembre passat havia sumat 5.318 inspeccions, amb el resultat d’un 33% de deficiències lleus que només impliquen tasques de manteniment, un 4% sense deficiències, i un 63% amb problemes anomenats. És a dir, que un de cada tres aprova. En canvi, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’informe és negatiu al 80% de casos (un de cada cinc), després de 5.000 revisions en tres anys, la majoria a Barcelona ciutat.

Manuel Segura, director del gabinet tècnic del CAATEEB, explica que aquesta gravetat no sol implicar perill, però sí que obliga a resoldre les deficiències. El problema és que les escales que estableix la normativa són molt limitades. Obliga a qualificar patologies com a humitats i filtracions o esquerdes en aquest episodi, encara que afectin parcialment la construcció i en molt diferent grau. Per pal·liar aquest cercle viciós, que ha paralitzat l?emissió de certificats d?aptitud, el Govern està acabant un decret que es preveu aprovar al?abril i que estableix nous graus en les qualificacions.

REALISME

Fornt detalla que la principal diferència, a més de prorrogar un any els terminis, és que es crearà una categoria de «deficiències importants», que sense suposar risc per al bloc o les persones, necessiten correcció, però no impedeixen obtenir de manera directa l’aprovat, encara que aquest s’haurà de revisar en sis anys i no en els 10 habituals. Per contra, es consideraran greus les que comportin perill i necessitin mesures cautelars i obres immediates. El director de l’Agència de l’Habitatge opina que cal fer pressió perquè tothom exerceixi la seva responsabilitat en la conservació dels immobles, però “sent realistes”. Amb el decret, tots els casos shan de comunicar a lAdministració, amb un calendari fixat per a la rehabilitació.

El vicepresident del CAATEEB, Antoni Floriach, puntualitza que els problemes de façanes i cobertes afecten el conjunt de la ciutat. En canvi, els estructurals solen cenyir-se als nuclis antics, com el Gòtic, el Raval, el Born… La fornada d’edificis que s’afegeixen a la inspecció d’aquest any, fins al 1970, és molt nombrosa, amb gairebé el doble de construccions que a la dècada anterior i marcada encara per l’aluminosi a moltes zones de la ciutat.

Font: El Periódico 11/02/2015