Catalunya té un estoc de 79.331 pisos nous.

Lleida és la demarcació amb més pes relatiu d’estocs —21,4 vivendes noves sense vendre per miler de persones— i Barcelona la que en menys, amb 8,3 pisos nous per cada miler d’habitants.

Els estocs existents als grans municipis de l’àrea Metropolitana recomanen reactivar la construcció i rehabilitació d’edificis per evitar la manca de disponibilitat d’habitatges en oferta a curt i mitjà termini. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presentat avui el primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012. Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més curosa, i permet localitzar al territori els dèficits i les necessitats d’habitatge. És per això que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol del 2012, un conveni de col·laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara daquest informe, que sactualitzarà anualment. Una distribució desigual Així, actualment a Catalunya hi ha 79.331 pisos nous sense vendre, el que equival a 10,5 vivendes per cada miler d’habitants. La seva distribució al territori, però, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits) és precisament on la proporció relativa en funció del nombre d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants). En canvi, Lleida se situa al capdavant de l´estoc acumulat tenint en compte la població, amb 23,1 pisos buits per miler d´habitants. Un estoc amb ritmes d’absorció diferents Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la distribució territorial. Parlant per comarques, els estocs relatius més elevats es troben al Pallars Sobirà (62,7 pisos buits per mil habitants), a la Segarra (54,2), la Vall d’Aran (35,5) i, ja a més distància, a la Noguera (28,9), totes elles de la demarcació de Lleida. Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en una situació econòmica normalitzada. L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que a diferents municipis cal no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge. D’altra banda, als municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el nombre més gran d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. Tot i això, l’índex relatiu més elevat d’estocs -superior a 100 habitatges per 1.000 habitants- es dóna als municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mitjà termini. Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mitjà termini, si disminueix paral·lelament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari. En canvi, serà molt difícil donar sortida a mitjà termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques interiors que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.

Font: Comunicat de premsa „ Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat.