{"id":11135,"date":"2026-09-29T13:43:32","date_gmt":"2026-09-29T11:43:32","guid":{"rendered":"https:\/\/rehabilitem.com\/2026\/09\/29\/carbonatacion-del-hormigon\/"},"modified":"2026-09-29T14:18:14","modified_gmt":"2026-09-29T12:18:14","slug":"carbonatacion-del-hormigon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/2026\/09\/29\/carbonatacion-del-hormigon\/","title":{"rendered":"Carbonataci\u00f3n del hormig\u00f3n: qu\u00e9 es, c\u00f3mo detectarla y c\u00f3mo repararla en edificios"},"content":{"rendered":"\n

La carbonataci\u00f3 del formig\u00f3<\/strong> \u00e9s un proc\u00e9s de deteriorament que es produeix quan el di\u00f2xid de carboni (CO\u2082) de l\u2019aire penetra progressivament des de la superf\u00edcie i redueix l\u2019alcalinitat del formig\u00f3. Quan aquest proc\u00e9s arriba a les armadures, l\u2019acer pot perdre la protecci\u00f3 natural que li proporciona aquest medi alcal\u00ed i quedar exposat a la corrosi\u00f3 si hi ha humitat i oxigen. A m\u00e9s, pot avan\u00e7ar durant anys sense generar s\u00edmptomes evidents, de manera que l\u2019aparici\u00f3 d\u2019esquerdes seguint les armadures, taques d\u2019\u00f2xid, despreniments o acer exposat pot indicar que el deteriorament ja es troba en una fase avan\u00e7ada.<\/p>\n\n\n\n

Per aquest motiu, detectar la profunditat assolida per la carbonataci\u00f3 \u00e9s clau per valorar l\u2019estat de l\u2019estructura<\/strong> i decidir quina intervenci\u00f3 necessita. Per fer-ho existeixen m\u00e8todes espec\u00edfics, com l\u2019assaig amb fenolftale\u00efna contemplat a la norma EN 14630. En aquest article explicarem qu\u00e8 \u00e9s la carbonataci\u00f3 del formig\u00f3, per qu\u00e8 es produeix, quins edificis presenten m\u00e9s risc i com es diagnostica, a m\u00e9s de diferenciar-la d\u2019altres patologies com l\u2019aluminosi i analitzar les solucions i sistemes de reparaci\u00f3 adequats segons el grau d\u2019afectaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s la carbonataci\u00f3 del formig\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La carbonataci\u00f3 del formig\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s fisicoqu\u00edmic natural<\/strong> que es produeix quan el CO\u2082 present a l\u2019aire penetra a trav\u00e9s dels porus del formig\u00f3 i reacciona amb els components alcalins de la pasta de ciment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el material perd progressivament part de la seva alcalinitat i pot deixar de proporcionar a les armadures l\u2019entorn que les protegeix davant la corrosi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquest fenomen comen\u00e7a a la superf\u00edcie exposada i avan\u00e7a cap a l\u2019interior del formig\u00f3. La seva import\u00e0ncia en una estructura de formig\u00f3 armat dep\u00e8n, per tant, de fins on hagi avan\u00e7at la carbonataci\u00f3 i de si ha arribat o no a l\u2019acer, aspectes que veurem a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El pH del formig\u00f3 i la seva funci\u00f3 protectora sobre les armadures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El formig\u00f3 acabat d\u2019endurir presenta un medi molt alcal\u00ed<\/strong>, amb un pH aproximat d\u2019entre 12,5 i 13,8. Aquesta alcalinitat afavoreix la formaci\u00f3 sobre les armadures d\u2019acer d\u2019una fina capa passiva d\u2019\u00f2xids<\/strong> que les protegeix davant la corrosi\u00f3. Mentre aquesta pel\u00b7l\u00edcula es mant\u00e9 estable, la velocitat de corrosi\u00f3 de l\u2019acer \u00e9s pr\u00e0cticament menyspreable.<\/p>\n\n\n\n

Quan el pH disminueix, aquesta protecci\u00f3 es pot perdre. La Concrete Society situa la p\u00e8rdua de passivitat al voltant d\u2019un pH d\u201911, tot i que el valor exacte dep\u00e8n de les condicions del formig\u00f3 i de l\u2019acer. Si, a m\u00e9s, hi ha humitat i oxigen, es pot iniciar la corrosi\u00f3 de l\u2019armadura.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, el recobriment de formig\u00f3 no nom\u00e9s separa f\u00edsicament l\u2019acer de l\u2019exterior: tamb\u00e9 ha de mantenir al seu voltant un entorn prou alcal\u00ed<\/strong>. La carbonataci\u00f3 suposa un risc precisament perqu\u00e8 redueix progressivament aquesta alcalinitat i pot acabar eliminant la protecci\u00f3 natural de les armadures.<\/p>\n\n\n\n

Com el CO\u2082 atmosf\u00e8ric redueix l\u2019alcalinitat del formig\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El di\u00f2xid de carboni (CO\u2082) de l\u2019aire penetra lentament en el formig\u00f3 a trav\u00e9s dels seus porus i, en pres\u00e8ncia d\u2019humitat, reacciona amb compostos alcalins de la pasta de ciment, especialment amb l\u2019hidr\u00f2xid de calci. Aquesta reacci\u00f3 forma carbonat c\u00e0lcic<\/strong> i aigua:<\/p>\n\n\n\n

Ca(OH)\u2082 + CO\u2082 \u2192 CaCO\u2083 + H\u2082O<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En consumir-se aquests compostos alcalins, el pH disminueix progressivament: pot passar de valors superiors a 12,5 en un formig\u00f3 no carbonatat fins a aproximadament 8-9 en una zona carbonatada. Si aquesta p\u00e8rdua d\u2019alcalinitat arriba a les armadures, pot desestabilitzar la capa passiva que protegeix l\u2019acer i permetre l\u2019inici de la corrosi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el CO\u2082 no deteriora directament l\u2019acer: el risc apareix quan aquesta transformaci\u00f3 qu\u00edmica avan\u00e7a fins a la profunditat de les armadures<\/strong>. La frontera entre el formig\u00f3 ja carbonatat i el que encara conserva la seva alcalinitat s\u2019anomena front de carbonataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el front de carbonataci\u00f3 i com avan\u00e7a<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El front de carbonataci\u00f3<\/strong> \u00e9s la zona que marca fins on ha avan\u00e7at aquest proc\u00e9s des de la superf\u00edcie del formig\u00f3. A un costat queda el formig\u00f3 ja carbonatat, amb un pH redu\u00eft; a l\u2019altre, el formig\u00f3 que encara conserva una alcalinitat suficient per mantenir protegides les armadures. La seva posici\u00f3 permet determinar la profunditat de carbonataci\u00f3<\/strong> i valorar quant falta perqu\u00e8 arribi a l\u2019acer.<\/p>\n\n\n\n

Aquest front avan\u00e7a cap a l\u2019interior a mesura que el CO\u2082 penetra per la xarxa de porus, per\u00f2 no ho fa a una velocitat constant. De manera simplificada, la seva profunditat sol seguir una relaci\u00f3 del tipus x = k\u221at<\/strong>, on x<\/em> \u00e9s la profunditat assolida, t<\/em> el temps d\u2019exposici\u00f3 i k<\/em> un coeficient que dep\u00e8n de factors com la porositat i composici\u00f3 del formig\u00f3, la humitat, el curat i les condicions ambientals. Aix\u00f2 significa que l\u2019avan\u00e7 tendeix a alentir-se amb el temps.<\/p>\n\n\n\n

La dada decisiva \u00e9s la relaci\u00f3 entre la profunditat de carbonataci\u00f3 i el gruix de formig\u00f3 que recobreix les armadures<\/strong>. Com menor sigui aquest recobriment, menor ser\u00e0 la dist\u00e0ncia que haur\u00e0 de rec\u00f3rrer el front per arribar a l\u2019acer. Quan ambdues profunditats coincideixen, es pot produir la despassivaci\u00f3 de l\u2019armadura i, si hi ha humitat i oxigen, iniciar-se la corrosi\u00f3. Per aix\u00f2, determinar on es troba el front permet avaluar el grau d\u2019afectaci\u00f3 i anticipar-se al deteriorament abans que apareguin danys visibles.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 es produeix la carbonataci\u00f3: factors que acceleren el proc\u00e9s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La velocitat de carbonataci\u00f3 dep\u00e8n tant de les caracter\u00edstiques del mateix formig\u00f3 com de les condicions a les quals est\u00e0 exposat. Un material m\u00e9s por\u00f3s i permeable facilita l\u2019entrada del CO\u2082, mentre que factors com el gruix de recobriment de les armadures, la humitat ambiental, el tipus de ciment o la qualitat del curat poden accelerar o alentir l\u2019avan\u00e7 del front de carbonataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, dues estructures de la mateixa antiguitat poden presentar nivells d\u2019afectaci\u00f3 molt diferents. A continuaci\u00f3 veurem quins factors tenen m\u00e9s influ\u00e8ncia i per qu\u00e8 alguns edificis resulten especialment vulnerables.<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 aigua\/ciment i la porositat del formig\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 aigua\/ciment<\/strong> expressa la quantitat d\u2019aigua utilitzada respecte al ciment de la mescla i condiciona directament l\u2019estructura interna del formig\u00f3. En termes generals, com m\u00e9s gran \u00e9s aquesta relaci\u00f3, m\u00e9s gran \u00e9s la porositat capil\u00b7lar i la permeabilitat del material un cop endurit, fet que facilita la penetraci\u00f3 del CO\u2082 i l\u2019avan\u00e7 de la carbonataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per contra, un formig\u00f3 ben dosificat, compacte i amb una relaci\u00f3 aigua\/ciment redu\u00efda presenta una xarxa de porus menys connectada que dificulta la difusi\u00f3 del CO\u2082. Per aix\u00f2, un formig\u00f3 m\u00e9s por\u00f3s ofereix menys resist\u00e8ncia a l\u2019avan\u00e7 del front de carbonataci\u00f3<\/strong>, mentre que un de m\u00e9s dens pot retardar-lo considerablement.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta relaci\u00f3 no actua de manera a\u00efllada: el curat, la compactaci\u00f3, la fissuraci\u00f3 i el tipus de ciment tamb\u00e9 condicionen la porositat i, amb ella, la facilitat amb qu\u00e8 el CO\u2082 penetra en el formig\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El recobriment de les armadures: la dist\u00e0ncia de seguretat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El recobriment de les armadures<\/strong> \u00e9s el gruix de formig\u00f3 que separa l\u2019acer de la superf\u00edcie exterior i, per tant, la dist\u00e0ncia que ha de rec\u00f3rrer el front de carbonataci\u00f3 abans d\u2019arribar-hi. Com m\u00e9s gran i m\u00e9s compacte sigui aquest recobriment, m\u00e9s gran ser\u00e0, en principi, la protecci\u00f3 davant la p\u00e8rdua de passivitat de l\u2019acer.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, el recobriment m\u00ednim es determina segons factors com l\u2019exposici\u00f3 ambiental, la qualitat del formig\u00f3 i la vida \u00fatil prevista, i en situacions de risc de corrosi\u00f3 per carbonataci\u00f3 pot situar-se en l\u2019entorn de diversos cent\u00edmetres. En canvi, en edificis constru\u00efts fa d\u00e8cades \u00e9s habitual trobar recobriments reals menors o irregulars. En alguns edificis dels anys 60 i 70 poden apar\u00e8ixer armadures amb nom\u00e9s 10-15 mm de formig\u00f3<\/strong>, i fins i tot menys en punts concrets, de manera que el front necessita rec\u00f3rrer molta menys dist\u00e0ncia per arribar a l\u2019acer.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, durant el diagn\u00f2stic \u00e9s fonamental comparar la profunditat de carbonataci\u00f3 amb el recobriment real de les armadures<\/strong>. Aquesta relaci\u00f3 permet determinar si el front encara est\u00e0 allunyat de l\u2019acer, est\u00e0 a punt d\u2019assolir-lo o si la despassivaci\u00f3 ja es pot haver produ\u00eft.<\/p>\n\n\n\n

La humitat relativa: per qu\u00e8 el rang 50\u201370% \u00e9s el m\u00e9s perill\u00f3s<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La humitat relativa<\/strong> influeix directament en la velocitat de carbonataci\u00f3 perqu\u00e8 el proc\u00e9s necessita un cert contingut d\u2019aigua als porus del formig\u00f3. Quan l\u2019ambient \u00e9s massa sec, el CO\u2082 pot penetrar amb facilitat, per\u00f2 falta humitat suficient perqu\u00e8 la reacci\u00f3 qu\u00edmica avanci de manera significativa.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, quan el formig\u00f3 est\u00e0 molt humit o els seus porus estan pr\u00e0cticament saturats d\u2019aigua, l\u2019entrada del CO\u2082 es dificulta molt, ja que aquest es difon molt m\u00e9s lentament a trav\u00e9s de l\u2019aigua que de l\u2019aire. Per aix\u00f2, la carbonataci\u00f3 sol assolir la seva m\u00e0xima velocitat en un rang intermedi, aproximadament entre el 50 % i el 70 % d\u2019humitat relativa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest equilibri explica per qu\u00e8 determinats elements protegits de la pluja per\u00f2 exposats a l\u2019aire, com balcons coberts, cants de forjat o zones interiors ventilades, poden presentar condicions especialment favorables per a l\u2019avan\u00e7 de la carbonataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Altres factors: tipus de ciment, qualitat del curat i entorn urb\u00e0<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El tipus de ciment<\/strong> condiciona la resist\u00e8ncia davant la carbonataci\u00f3. Les diferents proporcions de cl\u00ednquer i addicions minerals modifiquen la reserva d\u2019alcalinitat i l\u2019estructura porosa del formig\u00f3, de manera que el seu comportament dep\u00e8n del tipus de ciment, la seva dosificaci\u00f3 i les condicions de curat.<\/p>\n\n\n\n

La qualitat del curat<\/strong> tamb\u00e9 \u00e9s determinant: un curat adequat afavoreix la hidrataci\u00f3 del ciment i genera una microestructura m\u00e9s densa i menys permeable. Si \u00e9s insuficient, la superf\u00edcie pot quedar m\u00e9s porosa, facilitant la penetraci\u00f3 del CO\u2082 i accelerant la carbonataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019entorn urb\u00e0<\/strong> pot influir a trav\u00e9s de factors com la concentraci\u00f3 de CO\u2082, la temperatura, la ventilaci\u00f3 i els cicles d\u2019humitat. No obstant aix\u00f2, estar en una ciutat no implica per si sol una carbonataci\u00f3 accelerada: el risc dep\u00e8n de la combinaci\u00f3 entre ambient, qualitat del formig\u00f3, recobriment i temps d\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En quins edificis \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent la carbonataci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La carbonataci\u00f3 pot apar\u00e8ixer en qualsevol estructura de formig\u00f3 armat exposada al CO\u2082 atmosf\u00e8ric, per\u00f2 no tots els edificis presenten el mateix nivell de risc<\/strong>. La vulnerabilitat augmenta quan coincideixen diversos factors: formigons m\u00e9s porosos, recobriments d\u2019armadura redu\u00efts o irregulars i molts anys d\u2019exposici\u00f3 ambiental.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, determinats edificis constru\u00efts durant la segona meitat del segle XX i alguns elements especialment exposats mereixen una atenci\u00f3 m\u00e9s gran. A continuaci\u00f3 veurem quines caracter\u00edstiques fan que siguin m\u00e9s sensibles i quines zones solen deteriorar-se abans.<\/p>\n\n\n\n

Els edificis de 1955\u20131980: per qu\u00e8 s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els edificis constru\u00efts aproximadament entre 1955 i 1980 constitueixen un grup d\u2019especial atenci\u00f3 davant la carbonataci\u00f3<\/strong>, tot i que la data de construcci\u00f3 per si sola no determina que existeixi una patologia. A Barcelona i la seva \u00e0rea metropolitana, aquest per\u00edode va coincidir amb una forta expansi\u00f3 urbana i la construcci\u00f3 accelerada de grans quantitats d\u2019habitatge, especialment durant les d\u00e8cades de 1950, 1960 i 1970.<\/p>\n\n\n\n

En part d\u2019aquest parc edificat poden coincidir tres factors desfavorables: formigons relativament porosos, recobriments d\u2019armadura redu\u00efts o irregulars i diverses d\u00e8cades d\u2019exposici\u00f3 al CO\u2082 atmosf\u00e8ric<\/strong>. L\u2019any 2026, un edifici constru\u00eft entre 1955 i 1980 acumula ja entre 46 i 71 anys de servei, temps suficient perqu\u00e8 el front de carbonataci\u00f3 hagi pogut avan\u00e7ar significativament si el formig\u00f3 ofereix poca resist\u00e8ncia a la seva penetraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no significa que tots els edificis d\u2019aquesta \u00e8poca estiguin afectats. El risc real dep\u00e8n de la qualitat d\u2019execuci\u00f3, el recobriment existent, l\u2019exposici\u00f3 ambiental i el manteniment realitzat. Tanmateix, quan coincideixen antiguitat, formig\u00f3 por\u00f3s i poc recobriment<\/strong>, augmenta la possibilitat que la carbonataci\u00f3 hagi arribat a les armadures, per la qual cosa \u00e9s especialment important comprovar-ne l\u2019estat mitjan\u00e7ant un diagn\u00f2stic t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n

Elements que es deterioren abans: cants de forjat, balcons, pilars en planta baixa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els cants de forjat i balcons<\/strong> solen ser especialment sensibles perqu\u00e8 estan molt exposats a l\u2019ambient exterior i, sovint, presenten gruixos de recobriment redu\u00efts, trobades constructives delicades i cicles repetits d\u2019humitat i assecatge. En els balcons, a m\u00e9s, les filtracions d\u2019aigua poden combinar-se amb la carbonataci\u00f3 i accelerar la corrosi\u00f3 de les armadures.<\/p>\n\n\n\n

Els pilars en planta baixa<\/strong>, especialment els propers a fa\u00e7anes, patis, zones obertes o punts amb humitat, tamb\u00e9 poden presentar un risc elevat. La seva exposici\u00f3 al CO\u2082, la humitat ambiental i possibles entrades d\u2019aigua afavoreixen l\u2019avan\u00e7 de la carbonataci\u00f3, i la seva import\u00e0ncia estructural fa que qualsevol p\u00e8rdua de secci\u00f3 de l\u2019armadura s\u2019hagi de valorar amb especial atenci\u00f3. Estudis realitzats en edificis existents han observat difer\u00e8ncies rellevants en la corrosi\u00f3 per carbonataci\u00f3 segons la posici\u00f3 dels pilars i les bigues dins de l\u2019edifici.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, en una inspecci\u00f3 t\u00e8cnica conv\u00e9 prestar especial atenci\u00f3 a vores de forjat, balcons, fronts de fa\u00e7ana i pilars propers a l\u2019exterior<\/strong>, per\u00f2 sense assumir que s\u00f3n sempre els \u00fanics punts afectats: la distribuci\u00f3 real del dany s\u2019ha de comprovar directament en cada edifici.<\/p>\n\n\n\n

S\u00edmptomes i senyals d\u2019alarma a l\u2019edifici<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La carbonataci\u00f3 del formig\u00f3 no sempre produeix senyals visibles<\/strong>, especialment mentre el front encara no ha arribat a les armadures o la corrosi\u00f3 es troba en una fase inicial. Per aix\u00f2, un element pot estar carbonatat sense presentar aparentment cap dany.<\/p>\n\n\n\n

Quan la corrosi\u00f3 de les armadures progressa, en canvi, poden apar\u00e8ixer senyals com esquerdes, taques d\u2019\u00f2xid, despreniments o acer exposat. Aquests indicis permeten sospitar que existeix un problema, per\u00f2 no s\u00f3n suficients per confirmar per si sols que la causa sigui la carbonataci\u00f3<\/strong>, ja que altres patologies poden provocar danys similars.<\/p>\n\n\n\n

Senyals visibles de carbonataci\u00f3 avan\u00e7ada<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quan la carbonataci\u00f3 arriba a les armadures i s\u2019inicia la corrosi\u00f3, els productes d\u2019\u00f2xid que es formen ocupen un volum m\u00e9s gran que l\u2019acer original. Aquesta expansi\u00f3 genera tensions internes sobre el formig\u00f3 que poden acabar provocant fissures, despreniments del recobriment i exposici\u00f3 de les barres d\u2019acer<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquests senyals indiquen que el deteriorament ja ha evolucionat m\u00e9s enll\u00e0 de la simple p\u00e8rdua d\u2019alcalinitat del formig\u00f3 i requereixen una valoraci\u00f3 t\u00e8cnica per determinar-ne l\u2019abast i la causa.<\/p>\n\n\n\n

Esquerdes longitudinals paral\u00b7leles a les armadures (senyal m\u00e9s espec\u00edfic)<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Les esquerdes longitudinals que segueixen el recorregut de les armadures<\/strong> s\u00f3n un dels senyals m\u00e9s caracter\u00edstics de corrosi\u00f3 de l\u2019acer dins del formig\u00f3. Quan l\u2019armadura s\u2019oxida, els productes de corrosi\u00f3 ocupen un volum m\u00e9s gran que l\u2019acer original i exerceixen pressi\u00f3 sobre el recobriment. Aquesta pressi\u00f3 acaba generant fissures que solen apar\u00e8ixer a la superf\u00edcie paral\u00b7leles a les barres d\u2019acer<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La seva pres\u00e8ncia pot indicar que la corrosi\u00f3 ja est\u00e0 generant danys mec\u00e0nics en el formig\u00f3 i que el proc\u00e9s ha superat una fase inicial. Tanmateix, encara que aquest patr\u00f3 \u00e9s molt orientatiu, no confirma per si sol que la causa sigui la carbonataci\u00f3<\/strong>, ja que altres patologies tamb\u00e9 poden produir esquerdes longitudinals. Per aix\u00f2, s\u2019ha de verificar mitjan\u00e7ant inspecci\u00f3 i assaigs espec\u00edfics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La carbonataci\u00f3 del formig\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s de deteriorament que es produeix quan el di\u00f2xid de carboni (CO\u2082) de l\u2019aire penetra progressivament des de la superf\u00edcie i redueix l\u2019alcalinitat del formig\u00f3. Quan aquest proc\u00e9s arriba a les armadures, l\u2019acer pot perdre la protecci\u00f3 natural que li proporciona aquest medi alcal\u00ed i quedar exposat a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11133,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-11135","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11135"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11135\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11137,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11135\/revisions\/11137"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11135"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11135"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rehabilitem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}